Usar instrumentos de apoyo para la formación,
especialmente de apoyo visual (vídeo, pizarra, dibujos...)
Dejar mucho espacio para las reflexiones personales:
compartir experiencias y vivencias relacionadas con la reminiscencia
y el reconocimiento.
CITAS BIBLIOGRÁFICAS
Generalitat de Catalunya, Departament de Sanitat
i Seguretat Social Trastorns cognitius i de la conducta A: Llibre Blanc:
Activitats preventives per a la gent gran. 1999.
Bachman DL, Wolf PA, Linn R et al. Incidence of dementia
and probable Alzheimer’s disease in a general population: The
Framingham Study. Neurology 1993;43:515-519.
Ott A, Breteler MMB, Van Harskamp F, Stijnen T, Hofman
A. The incidence and risk of dementia. The Rotterdam Study. Am J Epidemiol
1998;147:574-580.
Arroyo-Anllò E, Thomas PH, Thomas-Hazif C.
Quejas y límites familiares en el cuidado de los enfermos de
Alzheimer. Rev. Esp. Geriatría Gerontología 1999; 34(5):289-297.
Parnowski T, Baró F et al. Sentido de
la coherencia y agobio por la carga en los cuidados
de ancianos demenciados y no demenciados en Polonia. Conferència
presentada en la trobada d’Alzheimer Europe, Varsòvia,
Polònia. Abril 1996.
Pearlin LI et al. Caregiving and the Stress
Process: An Overview of Concepts and Their Measures. The gerontologist,
1990;Vol.30,N.o5,pages583-594.
BIBLIOGRAFÍA COMPLEMENTARIA
Abengozar MC, Serra E. Empleo de estrategias de afrontamiento
en cuidadoras familiares de ancianos con demencia. Revista Española
de Geriatría y Gerontología. 1997;32(5):257-269.
Bazo MT. El cuidado familiar en las personas ancianas
con enfermedades crónicas: el caso de los pacientes con enfermedad
de Alzheimer. Revista Española de Geriatría y Gerontología.
1998;33(1): 49-56.
Conde LL. Familias cuidadoras de gente grande: Procesos
de dolor. Butlletí de l’Associació Alzheimer Catalunya.
1998; N.o10,pàgines 8-10.
Draper B, Poulos R, Poulos C, Ehrlich F. Risk Factors
for Stress in Elderly Caregivers. International Journal of Geriatric
Psychiatry, Vol.:11:227-231(1995).
Gatz M, Bengtson VL, Blum MJ. Caregiving Families.
En: Birren JE, Schaie KW, eds. Handbook of the psychology of aging.
San Diego: Academic Press 1990; 29:245-254.
Gusart M. La cronicitat de la demència, l’esgotament
de la família. Fòrum, Dosier. Departament de Benestar
Social, Generalitat de Catalunya.
Knight BC. Elaine and Warren: Caregiving Issues, En:
Knight BC. Older Adults in Psychotherapy: Case Histories. San Francisco:
Sage Publications 1992.
Martín M, Salvadó I, Nadal S, Miji LC,
Rico JM, Lanz P, Taussig MI. Adaptación para nuestro medio de
la Escala de sobrecarga del cuidador (caregivwer Burden Interview) de
Zarit. Revista Multi-disciplinar de Gerontología. 1996;6:338-346.
Miji Laurindo Carlos. La sobrecarga de los familiares
de pacientes con enfermedad de Alzheimer. Conferencia presentada en
las jornadas de Vic, Hospital de la Santa Creu, Abril 1998.
Pruchno R et al. Husbands and wives as caregivers:
Antecedents of depresion and burden. The Gerontologist, Vol.29, N.o2:
159-165;1989
Shapiro J. Assessment of family coping with illness,
Psychosomatics, 1986;Vol.27, N.o4,pages262-271.
Thomas PH, Hazif-Thomas C, Arroyo-Anlló EM.
Una mirada sistémica sobre la enfermedad de Alzheimer. Hacerse
cargo de la familia de enfermos dementes. Revista Multidisciplinar de
Gerontología. 1998;8:5-12.
Wallsten Sharon M. Elderly caregivers
and care receivers: Facts and gaps in the literature. Duke University
School of Nursing. En: Nussbaum, PD, ed. Handbook of Neuropsychology
and Aging. Plenum Press, New York and London, 1997;467-482.